En la resolució jurídica dels conflictes és un tercer (un jutge, un àrbitre....) qui ens dona una solució als nostres problemes. Normalment perquè ens creiem que som incapaços de trobar-la nosaltres mateixos. Aquest Jutge, o l'àrbitre, a partir d'un relat de fets provats, cercaran de quina forma la Llei o els Tribunals han previst que s'ha de resoldre el conflicte, i dictaran una sentència o laude imposant a les parts aquesta solució legal. Res mes.

gallery/puzzle

Mediació

No ténen en compte la nostra opinió (o bén poc), els nostres sentiments, el nostre punt de vista. No ens escolten a nosaltres, només als nostres advocats que parlaran per nosaltres.

Quantes vegades em pensat que les lleis no són justes!! o que el jutge o àrbitre s'han equivocat!! ... segons el nostre punt de vista.

 I és que la solució que ens donaran aquestes terceres persones (en forma de sentència o laude arbitral) no sempre és la MILLOR de les solucions, tot i que si que pugui ser la millor des del punt de vista de la Llei.

 La solució jurídica només busca una posició de força per al "guanyador". Posició de força perquè en cas de què l'altra part incompleixi allò que ha decidit el Jutge o àrbitre, se li pugui fer complir a la força.

 Però el conflicte el tenim les persones. I les persones tenim sentiments, emocions, formes de pensar, motivacions, que la Llei no té en compte i, per tant, els tercers que decideixen per nosaltres tampoc. I moltes vegades és el desconeixement a aquests sentiments, emocions, formes de pensar, motivacions... nostres i dels altres la causa per a la qual estem immersos en un conflicte.
  

Aquestes emocions, sentiments .... fan que gairebé sempre qui ha obtingut una sentència o laude arbitral favorable caigui en la tentació de sentir-se "guanyador" amb la qual cosa l'altra part se sentirà "perdedora".

I quan algú sent que ha perdut en la majoria d'ocasions desitjal una revenja, i més si les dues parts han de continuar mantenint relacions. (Tu m'has guanyat... quan pugui guanyaré jo) .

 Això és especialment cert en les relacions familiars (separacions, divorcis, drets de visita dels fills menors, herències, drets d'aliments a familiars, disputes entre germans per la cura dels pares, disputes entre pares separats/divorciats per la cura dels fills, etc.), però també quan les parts enfrontades són veins (ja sigui d'una comunitat de propietaris o de cases colindants, ja sigui veins de finques rústegues, per exemple), ja siguin comerciants o empreses (botiguer amb proveïdor habitual, empreses col·laboradores, per exemple), ja siguin socis d'una entitat (associacions culturals, esportives, agrupacions, societats limitades, anònimes, cooperatives.....)


Si fóssim capaços de posar totes aquelles emocions, sentiments, formes de pensar, motivacions, etc. en comú amb les persones amb les que tenim el conflicte la major part de vegades podríem aconseguir llimar les nostres postures mútues i arribar nosaltres mateixos a un acord. I aquest acord segur que serà el MILLOR de tots els possibles, perquè les dues parts en conflicte hi estarem d'acord, ningú no ens l'haurà imposat.

 En els acords de mediació ningú no no perd. Tothom hi guanya.

 Això si, una condició especial per a poder accedir a la mediació és que totes les parts en conflicte vulguin solucionar-lo per aquesta via. Si hi ha aquesta voluntat és molt probable que arribem a la solució.

 Ell/la professional mediador ens ajudarà en tot el procès, amb neutralitat. Per al mediador no hi ha una part que te raó i l'altra no. Per al mediador hi ha un conflicte que afecta a unes persones. I la seva missió és ajudiar-les a totes per igual a trobar el camí per aconseguir la MILLOR solució.

gallery/botó tornar2